EL MITE DE LA CAVERNA - PLATÓ

1. Descripció de la situació dels personatges:

• 1r paràgraf: Inicialment s'hi descriu l'escena on uns homes, des de infants, han estat tancats dins d'una caverna amb les cames i els braços encadenats. Darrere els encadenats hi ha una foguera que els il·lumina la paret que tenen davant, i entre mig del foc i dels homes hi ha un camí.
• 2n paràgraf: Seguidament, és diu que per aquell camí, hi passen homes conversant entre ells i transportant diversos objectes. L'ombra d'aquests es reflexa en la paret davant del encadenats.
• 3r paràgraf: Fent així que es creguin que el que veuen és la realitat, ja que no poden girar el cap ni conversar entre ells per arribar a una altra explicació.
• 4t paràgraf: En el moment en que un encadenat es deslliga de les cadenes i és gira, veu tot un món nou que el sorprèn i el desorienta; i el fa dubtar. Li donen unes altres pautes com a verdaderes i lògicament no se les creu. Al ser coses noves que mai havia vist, creu més veritables les idees que s’ha fet des de petit que les noves que li proposen.

2. Procés de pujada a la llum i tornada a davallar a la caverna:

• 1r paràgraf: El món nou que te davant seu l’assusta i no se’l creu. Es queda anclat en les seves idees sense donar oportunitat a les noves. Els nous coneixements els intentarà defugir, tancar els ulls i es taparà les orelles per tal de no escoltar ni veure res nou.
• 2n paràgraf: Però si finalment obra els ulls i veu el nou món que té al davant, veu els esclaus, la foguera i les ombres, al sortir, veu el sol i la natura, i finalment, al arribar la nit, veuria la llum i els estels.
•  3r paràgraf: Finalment, s’acostumaria a la llum i veuria el sol tal hi com és. En aquell moment dubtaria de tot el que creia i arribaria al coneixement, descobriria que tot l’espai visible era la causa de tot el que veia abans.
• 4t paràgraf: Un cop arriba al coneixement verdader, s’adona de la ignorància que tenia quan estava encadenat i li sorgeix un dilema: deixar als seus companys de caverna lligats i vivint en la ignorància, o deslligar-los i ensenyar-los la realitat, tot hi saber que potser no l’accepten.

3. Explicació i aplicació de la imatge

• 1r paràgraf:  Plató compara el món sensible amb el moment en que l’esclau esta tancat dins la caverna i només veu les ombres a la paret. I, d’altra banda, quan es deslliga, surt fora la caverna i obra el ulls, veu el món intel·ligible on veu la idea del Bé i la veritat, i en aquest moment accedeixes al coneixement.
• 2n paràgraf:  Un cop hi accedeixes ja no hi ha marxa enrrere, perquè tot hi que inicialment no ho vulguis acceptar, ningú vol viure en la ignorància. Un cop arribes al coneixement, tornes al món sensible per obrir els ulls a la gent ignorant. Al fer això poden ocòrrer dues coses: la primera que l’ànima de la persona vulgui accedir al coneixement i tingui un procés d’aprenentatge en el qual necessitarà ajuda i suport; i la segona que l’ànima rebutgi les idees reals i es quedi al món sensible, és a dir, en la ignorància.

4. Paral·lelisme dels elements amb la realitat.

- Cadenes: És la ignorància dels humans que viuen el l’opinió del món sensible.

- Encadenats: som tots nosaltres, la gent ignorant, que vivim empresonats en el món sensible i que no ens han educat en el coneixement del Bé

- Caverna (foscor): món sensible.

- Llum del foc: les creences obtingudes del món sensible, les quals són enganyoses i incertes.

- Ombres: Són els objectes del món sensible, una copia de la realitat. És el coneixement originat pels sentits del qual no ens podem fiar.

- Persona desencadenada: és l’inici del procés d’alliberament de l’ànima, per la qual arriba al món intel·ligible i s’accedeix al coneixement.

- Camí ascendent: procés per accedir al coneixement.

- Sortida a l’exterior: és el procés de la dialèctica per accedir al coneixement de les Idees, les quals demanen creure i utilitzar la raó.

- Llum: és món intel·ligible on trobem la idea del Bé.

- Coses exteriors: les idees reals superiors adquirides gràcies al coneixement.

- Retorn a la caverna: és la funció del filòsof envers a la ciutat ignorant.

5. Comparació amb la teoria del coneixement

Amb el mite de la caverna, Plató pretén explicar el procés de la dialèctica des de que s’inicia el coneixement fins a arribar a la idea del Bé, és a dir, el pas del món sensible (món dins la caverna) al món intel·ligible (món exterior).

El mite fa referència a la funció dels filòsofs, que purifiquen la seva ànima per arribar al món de les Idees, mitjançant l’activitat racional. Ja que, a través d'un procés difícil i dolorós, s’abandona l'opinió (món sensible, ombres) i s'adreça a la idea del Bé (simbolitzada pel Sol).

Però un cop que l’home ha vist la llum (Idees), no es limita a contemplar-les, sinó que vol transmetre els coneixements i la raó entre tots els homes que viuen en la ignorància (els que viuen en la foscor de la caverna).

En el mite apareixen els diferents graus de coneixement: primer, quan les persones estan encadenades dins la caverna, estan en la doxa (opinió o coneixement sense fomentar), la qual està formada per la eikasia (imaginació) i la pistis (creença), és a dir, l’opinió representa el fals coneixement adquirit a través del món sensible; i en segon lloc, al deslligar-te i sortir a l’exterior, s’adquireix el verdader coneixement (episteme) que es divideix en dos graus, de la dianoia (coneixement científic) o la noesi (coneixement filosófic on es desenvolupa la dialèctica).