El pensament de Sòcrates va comportar moltes desconfiances entre els seus
contemporanis, ja que els disgustava la postura que tenia Sòcrates davant
l’Estat Atenenc i la religió establerta. Principalment anaven en contra de les
creences que tenia de la metafísica, que plantejava una existència etèria sense
l’existència creadora de totes les coses, i deixava de banda l’existència dels
déus.
El 399 aC, va ser acusat de despreciar els déus i corrompre la moral de la
joventut, allunyant-la dels principis de la democràcia.
Sòcrates va ser condemnat a mort, però només va votada per poca part del
jurat. Però al dir el seu discurs de defensa, va replicar contra la sentència
de mort del tribunal, proposant que simplement pagaria una petita multa, ja que
el valor d’un home de ment filosòfica no li interessava a l’Estat. Amb això va
fer enfadar al jurat, el qual va tornar a fer una votació, i aquest cop la
sentencia va ser la mort per majoria absoluta. Els amics de Sòcrates van planejar una fugida de la presó, però ell va
preferir acatar la llei.
Va ser enverinat per cicuta, un mètode empleat habitualment pels grecs, per
executar les sentències de pena de mort. Va morir als 70 anys d’edat, de la
seva mort sorgeixen les escoles socràtiques que van buscar la virtut a través del coneixement de lo bo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada