PLATÓ

     -  TEORIA DELS DOS MONS

Plató afirma l'existència de dos mons diferents:

• El món sensible, és a dir, l'aparent. És el món que captem a través dels sentits, format pels objectes materials que tenim a l'abast de la sensibilitat humana, els quals són canviants i corruptibles.
• El món real, o també anomenat el món de les idees o intel·ligible, el qual per a Plató és el món real, perfecte i immutable, amb el qual podem arribar a la veritat i al coneixement.

El món sensible no es considera real,  ja que els objectes sensibles són copies de l’autèntica realitat, que es troba en el mon intel·ligible. La seva teoria de l’existència de dos mons, es troba en el llibre “La República”, explicada a través del Mite de la Caverna.

L'explicació del Mite és clara. Les ombres que els presoners creuen que són la realitat, en realitat són els objectes sensibles, els quals nosaltres creiem que formen part de món l'autèntic. Quan diem presoners ens referim a l’ésser humà, i el descobriment de la realitat a través de la llum solar és la realitat intel·ligible a al qual és difícil d’arribar-hi.  Finalment, el presoner que aconsegueix escapar és l'ànima del Filòsof, que pot descobrir el món de les Idees.

Les idees són l'essència dels objectes sensibles, allò que fa que un objecte sigui el que és. Per això el món sensible és la còpia de l'Intel·ligible, i per això es dona la relació de participació entre els dos mons. Les idees existeixen des de sempre i per sempre, és a dir, formen part d'un món immutable, això significa que les idees existeixen encara que no hi hagi objectes sensibles que hi participin.

Per tant, queda bastant clar que per Plató l'autèntica realitat és la realitat intel·ligible, la seva existència no està determinada pel món sensible.

     -  ACCEDIR AL CONEIXEMENT

Per accedir al coneixement podem aconseguir-ho mitjançant:

• La dialèctica: és el pensament que fa cadascú per arribar a les definicions dels conceptes, i s'aconsegueix mitjançant una conversa de preguntes i respostes, el diàleg.
• La reminiscència = Records.
• Amor (Eros): que simplement parla d'una actitud que s'ha de posseir, és a dir, voler conèixer l'amor mitjançant l'aprenentatge.

     -  LA TEORIA DEL CONEIXEMENT

L’epistemologia de Plató ha estat anomenada "dualisme epistemològic", ja que Plató va acceptar d’Heràctil i Parmènides que el coneixement està dividit en dos nivells principals: l’opinió (dóxa) i la saviesa, el vertader coneixement (epistéme).

• L'Opinió (doxa): el seu objectiu és arribar al coneixement de les coses del Món Sensible que estan en un procés de canvi continu. Per aconseguir-ho, s’utilitzen els sentits. I dins d’aquest nivell podem dir que hi ha dos subapartats:
• Imaginació (eikasia): on l'art imitatiu s’allunya de la veritat. On es copien els objectes del Món Sensible, és a dir, es una imitació de les aparences i no d’allò real. 
• Creença (pistis): és el coneixement dels objectes materials, sensibles i visibles.
• La Ciència (episteme): té com objectiu allò intel·ligible. S'utilitza la raó i la intel·ligència. Aquest segon nivell, igual què l’anterior, també es subdivideix en dos subapartats:
• Pensament (diànoia): on la pròpia ànima, partint de imitacions i de hipòtesis, dedueix conclusions que ja estan apartades del Món Sensible. Per exemple, quant un matemàtic a partir de representacions visibles (dibuix d’un triangle) inicia la recerca d'unes conclusions que només "poden veure's amb els ulls de la intel·ligència".
• Coneixement (noesi): té per objectiu el coneixement de les Idees. El procediment s'anomena: dialèctica. La raó no utilitza en aquest cas imatges de Món Sensible, es passa d'Idea a Idea. És un raonament estrictament abstracte.

Aquest dualisme epistemològic es correlaciona amb el dualisme ontològic proposat per Plató per tal d’explicar la realitat.

En el llibre V de la República, Plató dialoga sobre la realitat dels objectes. Correlaciona tres classes d’objectes, el que és, el que no és i el que està entre l’ésser i el no-res, amb tres graus de coneixement: el coneixement, la ignorància i l’opinió. Per a Plató l’objecte del coneixement (el que és) és real, mentre que el de la ignorància (el que no és) és irreal, i infereix que l’objecte de l’opinió serà el que està entre l’ésser i el no res . Plató acaba per establir la conclusió que els particulars no són plenament reals, i que només les idees ho són.

     -  JERARQUIA DE LES IDEES