ANTROPOLOGIA DE DESCARTES

1. Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

La idea principal del text és defensar el dualisme antropològic, diferenciant la ment del cos. Aquestes dues parts tot i conviure juntes, es diferencien en què la ment és immaterial, única i indivisible; mentre que el cos és material, mortal i divisible.
La relació que els hi dóna és que en concebre la ment, ho fem de manera única i indivisible, sense tindre una idea material d’ella; aquesta no pot estar unida al cos, ja que per molt que faltes alguna part al cos, la ment continuaria completa.

2. Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots o les expressions següents:

a) ment: Substància pensant amb la qual obtenim la raó i tenim pensaments i les idees.

b) coses materials o extenses: Substàncies que ocupen un lloc corpori en l’espai.

3. Expliqueu i justifiqueu per què afirma René Descartes en el text: “I això bastaria per a ensenyar-me que la ment és del tot diferents del cos, si no ho sabés ja d’abans.” (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text).

Al afirmar que ja sabia que la ment i el cos són diferents amb anterioritat, s’està referint en el moment en què va començar a dubtar de tot el que coneixia i creia. En aquell moment, va descobrir que en el moment que dubtava de tot no podia negar que estava dubtant, per tant estava pensant. En definitiva, va descobrir la primera veritat, que en el moment que pensem, existim. Gràcies a aquesta, Descartes va aconseguir desvincular el pensament amb la resta de les coses, diferenciant des del principi la substància pensant de la substància material; i per tant, diferenciant la ment i del cos.

4. Compareu la concepció de l’ésser humà de Descartes amb una altra concepció de l’ésser humà que es pugui trobar en la història de la filosofia occidental).

L’antropologia de Descartes es pot comparar amb l’antropologia de Plató, ja que aquestes dues tenen característiques semblants.

Plató assegura l’existència de dos mons, el món de les Idees on es troba l’ànima que posseeix la raó, i el món Sensible on hi ha el cos. L’ànima posseeix una naturalesa tripartida que al no estar equilibrada va a parar al món Sensible, on es queda atrapada dins d’un cos en què perd tots els coneixements i la raó. Solament és el moment de morir o mitjançant la reminiscència o la dialèctica és quan pot tornar a aconseguir la veritat.

D’altra bada, Descartes diferència tres substàncies, la substància infinita que és Déu; la substància pensant que és l’ànima i la ment capaç de pensar, dubtar i descobrir coses noves; i la substància externa que és tot allò que ocupa un espai, com el cos. Assegura que tots els éssers humans estem formats per un cos i una ànima que es relacionen a partir d’una glàndula, anomenada pineal. El cos solament es mou guiat per la seva naturalesa, és a dir, mecànicament. La glàndula pineal és l’encarregada de fer que l’ànima alliberi a cos de la seva mecànica, mitjançant accions i hàbits.

En conclusió, les dues teories tenen certes característiques semblants i certes diferents.

La primera diferència és la concepció del món entre els dos autors, Plató afirma que solament hi ha dos mons: el món sensible i el de les Idees; i Descartes assegura que no hi ha mons, sinó tres substàncies diferents. Una altra diferència és que Plató considera que l’ànima atrapada en el cos és ignorant, i que solament en el moment en què s’alliberi del cos, és a dir, es mori, o mitjançant la reminiscència o la dialèctica serà capaç d'aconseguir la veritat; mentre que Descartes relaciona el cos i l'ànima mitjnaçant la glàndula pineal amb la que l'ànima pot ser lliure dins del cos i dominar-lo, i que tot i això sí que es pot assolir coneixement i evidències. També es pot diferenciar en el fet que Plató considera que el món Sensible és ignorant i incert i que no es pot assolir coneixment d'ell, però Descartes diu que tot i que hi pode haver errors també es pot assolir coenixment i cot ser conegut. L'última diferència entre ambdues és que mentre que Plátó creu que hi ha solament dos mons, en els que en un pot aconseguir el coneixement i en l'altre vius en la ignorància, Descartes identifica tres substàncies amb les que es pot descobrir la veritat.

D’altra banda, els dos filòsofs tenen una concepció dualista de l’ésser humà, ja que afirmen que estan formats per un cos material i una ànima. També comparteixen la idea que un cop el cos es mori, l'ànima és devincular d'ell i anirà a un altre lloc, en el cas de Plató al món de les Idees, i segons Descartes al cel.

5. Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: “Una persona és idèntica al seu cos”. Raoneu d’una manera raonada.

Crec que l’aparença dels cossos no reflecteix l’interior i l’ànima de les persones. Hi ha moltes persones que tot i tindre impossibilitats físiques aocnsegueixen superar les seves limitacions. Segons aquesta teoria una persona amb certa impossibilitat física no podria aconseguri el que vol, ja que aquesta el limitaria, però encara que físicament no pugui relaitzar una determinada cció no vol dir que la seva ment no ho anheli i que s'hagi oblidat de les emocions que aquella li provoquen.

Hipotèticament, imaginem-nos que una persona perd una cama en un accident de cotxe, i a aquesta li encanta córrer, si acceptem que el cos reflecteix l’interior de la persona significaria que aquesta mai més podria córrer i que la seva ànima no tindria les ànsies de fer-ho perquè si el cos no pot córrer vol dir que la ment no sap que çes córrer, s'ha oblidat. Però avui en dia hi ha molt mitjanç que permeten córrer solament tenint una cama i utlitzant pròtesis, perquè tot i els impediments fñisics, la ment sempre tindrpa la capacitat de pensar que ho pots aconseguir tot i intentarà ser feliç tot i que el cos estigui incomplet.

Un clar exemple real, que ajuda a negar aquesta afirmació és Stephen Hawking, que tot i la seva malaltia (esclerosis lateral amiotròfia), és una de les persones més intel·ligents del món i responsable de les teories dels forats negres i la mecànica quàntica. Aquest home demostra que l’aparença que tens o les impossibilitats físiques, interiorment pots ser completament diferent i capaç de fer les coses igual o millor que una persona sense aquestes impossibilitats.

Realment, aquesta afirmació es podria concebre com a superficial i materialista, ja que basa l’aparença física en la persona interior, cosa que és totalment errònia. Perquè el físic és solament un dels molts elements que posseeixen les persones, un mitjà per expressar-se verbalment però que amb el pas dels anys s’ha anat convertint un dels principals aspectes definidors de les persones, fins a arribar en l’actualitat on vivim en una societat dominada per l’aparença física. Però siguem realistes, un físic no descriu la teva personalitat, sinó que solament aporta una imatge física de la persona material, no de l’ànima i la personalitat perquè no pots comparar l’essència i els sentiments únics i individuals amb un cos que solament reflecteix l’evolució de la vida.