1. Expliqueu breument
la idea principal del text.
El tema principal del
text són la utilització i l’adequació de les coses als termes mitjans, en
definitiva la virtut, que consisteix a trobar el terme mitjà entre els extrems
i els defectes.
Però el que diu el
text és que en el cas els éssers humans no sempre, el terme mitjà, és bo ni
beneficiós, ja que depenent de la persona, de les seves capacitats i dels seus
gustos, un terme pot ser excessiu, insuficient o mitjà.
En el cas de la
virtut, s’entén com la precisió individual de cada persona per aconseguir el
seu terme mitjà, per tal de què no sigui excessiu i que no es falti. En
definitiva, aconseguir la perfecció.
2. Què entén
Aristòtil per “terme mitjà respecte a nosaltres”?
Aristòtil es refereix
a què cada persona és diferent, i això fa que el terme mitjà de cadascuna sigui
diferent depenent dels gustos i les capacitats individuals. Perquè el què a
algunes persones els pot semblar un extrem a altres els pot semblar la
perfecció, o el que per algú és el terme mitjà per alguna alta persona és
insuficient.
En definitiva,
depenent de les diferents concepcions que tenim dels excessos i les
insuficiències, mitjançant la virtut podrem aconseguir un terme mitjà.
3. Què vol dir que
“en les passions i accions hi ha excés, defecte i terme mitjà”?
Aquesta expressió vol
dir que els éssers humans molts cops ens deixem portar per les passions i els
desitjos, i això fa que tinguem excessos i defectes. Però en el moment en què
aconsegueixes controlar-los, mitjançant la virtut, s’aconsegueix el terme mitjà
i l’equilibri.
4. Et sembla que, pel
que fa a la virtut, s’hauria d’aplicar la mitjana aritmètica? Per què?
No, perquè com es diu
al text, totes les persones som úniques i diferents, tant en gustos, com en
capacitats, com en la personalitat... Això fa que cadascú tingui una concepció
diferent de la perfecció, fent que obtingui un equilibri de diferents maneres.
Pel tant, obtenir el terme mitjà dependrà de cada l’individu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada