1.Expliqueu
brument la idea principal del text.
El
tema principal d’aquest text és l’ànima de les substàncies. Aristòtil assegura
que les substàncies (coses i éssers) estan formats per la matèria, principi
indeterminat que no té sentit per si sol, i la forma, que és l’ànima i
l’essència que dóna sentit a la matèria, la unió d’aquests dos element
s’anomena hilemorfisme.
2.A
quins tipus de cossos es refereix el text i quines són les seves
característiques?
Cossos
naturals i vius: cossos amb moviment propi i vida, que tenen una ànima.
Cossos
no naturals i inerts: cossos que no tenen vida, ni moviment propi, no
posseeixen cap ànima.
3.Posa
més exemples de parts del cos naturals i estableix-ne la comparació amb
l’ànima.
Les
orelles, la part material seria l’orella i l’essència seria l'oïda.
Les
mans, la matèria seria la mà i l’essència seria el tacte i la capacitat
d’agafar objectes i moure’ls.
La
boca, la matèria seria la boca en si, la part del cos; i l’essència seria el gust.
4.Relaciona
el concepte d’ànima d’Aristòtil amb el de Plató.
Aristòtil
assegura que les ànimes són la part essencial dels cossos naturals, això fa que
siguin únics i que tinguin vida.
D’altra
banda, Plató afirma que els éssers humans estem formats pel cos (mortal i
material) i l’ànima (immortal i immaterial). L’ànima viu en el món de les Idees
i quan es queda atrapada dins d’un cos humà, cau al món Sensible on perd el
coneixement i viu en la ignorància. L'únic forma de tornar a aconseguir-la es
amb la reminiscència i la dialèctica.
La
diferència entre els dos filòsofs és la concepció de l’ànima, per Plató és la
posseïdora de la saviesa que es queda presonera dins d’un cos material; mentre
que Aristòtil la concep com la part essencial per a la vida dels cossos
naturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada