POLÍTICA D'ARISTÒTIL

1. Expliqueu breument la idea principal del text.

Aquest text parla sobre la capacitat que tenim els éssers humans per conviure en una societat. Aristòtil afirma que els humans som animals polític, i que solament ens podem desenvolupar completament quan estem vivint en una societat. Això és perquè, a diferència dels altres animals, tenim la capacitat de comunicar-nos a través del llenguatge. D’altra banda, també tenim sentiments, creences i emocions, les quals podem transmetre mitjançant la paraula.

En definitiva, tots els animals tenen veu, però solament els éssers humans tenim el do de la paraula, cosa que fa que puguem conviure en una societat i en una família. Amb això aconseguim desenvolupar-nos completament i aconseguim la felicitat.

2. Què vol dir Aristòtil en afirmar que l’home és un animal polític? Intenta explicar-ho a partir de les idees del text.

Aristòtil, quan diu que l’home és un animal polític, es refereix a què els humans per si sols estan incomplets, i necessitem conviure amb altres individus per tal de desenvolupar tot el potencial (llenguatge) interior i aconseguir la felicitat.

3. Quines diferències estableix entre la veu i la paraula?

Veu: és el mecanisme per expressar els sentiments, el dolor i el plaer. La posseeixen tant els éssers humans, com la resta dels animals.

Paraula: és el do d’expressar les creences (justícia, bé, injustícia, mal…). Això la posseeixen solament els éssers humans, i els ajuda a comunicar-se amb els altres fent que s’arribi a viure civilitzadament en una societat.

4. Estàs d’acord en l’afirmació “la comunitat d’aquests valors (bé-mal, just-injust) és la que forma la família i la ciutat”? Per què?

Depèn de com ho entens. Primer de tot és veritat que una societat té una sèrie de normes i de lleis que, en principi, defensen les llibertats i els drets dels individus que l’integren. Aquestes lleis, han estat determinades per tots els integra'ns de la societat, a partir de les creences morals i la idea de justícia. Però s’ha de tindre en compte que molts estudis han afirmat que altres animals també tenen la capacitat de crear manades per tal de sobreviure, i són capaços de comunicar-se i establir una idea del be i del mal.

En definitiva, crec que el llenguatge humà ajuda molt a establir una relació comunicativa entre les persones i fa que sigui capaç de transmetre tant les emocions com les creences; però tot i això, no s’ha de menysprear la capacitat animal de supervivència, on s’ha demostrat que també tenen una capacitat de comunicació amb la qual no es necessiten paraules.

ÈTICA D'ARISTÒTIL

1. Expliqueu breument la idea principal del text.

El tema principal del text són la utilització i l’adequació de les coses als termes mitjans, en definitiva la virtut, que consisteix a trobar el terme mitjà entre els extrems i els defectes.

Però el que diu el text és que en el cas els éssers humans no sempre, el terme mitjà, és bo ni beneficiós, ja que depenent de la persona, de les seves capacitats i dels seus gustos, un terme pot ser excessiu, insuficient o mitjà.

En el cas de la virtut, s’entén com la precisió individual de cada persona per aconseguir el seu terme mitjà, per tal de què no sigui excessiu i que no es falti. En definitiva, aconseguir la perfecció.

2. Què entén Aristòtil per “terme mitjà respecte a nosaltres”?

Aristòtil es refereix a què cada persona és diferent, i això fa que el terme mitjà de cadascuna sigui diferent depenent dels gustos i les capacitats individuals. Perquè el què a algunes persones els pot semblar un extrem a altres els pot semblar la perfecció, o el que per algú és el terme mitjà per alguna alta persona és insuficient.

En definitiva, depenent de les diferents concepcions que tenim dels excessos i les insuficiències, mitjançant la virtut podrem aconseguir un terme mitjà.

3. Què vol dir que “en les passions i accions hi ha excés, defecte i terme mitjà”?

Aquesta expressió vol dir que els éssers humans molts cops ens deixem portar per les passions i els desitjos, i això fa que tinguem excessos i defectes. Però en el moment en què aconsegueixes controlar-los, mitjançant la virtut, s’aconsegueix el terme mitjà i l’equilibri.

4. Et sembla que, pel que fa a la virtut, s’hauria d’aplicar la mitjana aritmètica? Per què?

No, perquè com es diu al text, totes les persones som úniques i diferents, tant en gustos, com en capacitats, com en la personalitat... Això fa que cadascú tingui una concepció diferent de la perfecció, fent que obtingui un equilibri de diferents maneres. Pel tant, obtenir el terme mitjà dependrà de cada l’individu.

ANTROPOLOGIA D'ARISTÒTIL

1.Expliqueu brument la idea principal del text.

El tema principal d’aquest text és l’ànima de les substàncies. Aristòtil assegura que les substàncies (coses i éssers) estan formats per la matèria, principi indeterminat que no té sentit per si sol, i la forma, que és l’ànima i l’essència que dóna sentit a la matèria, la unió d’aquests dos element s’anomena hilemorfisme.

2.A quins tipus de cossos es refereix el text i quines són les seves característiques?

Cossos naturals i vius: cossos amb moviment propi i vida, que tenen una ànima.

Cossos no naturals i inerts: cossos que no tenen vida, ni moviment propi, no posseeixen cap ànima.

3.Posa més exemples de parts del cos naturals i estableix-ne la comparació amb l’ànima.

Les orelles, la part material seria l’orella i l’essència seria l'oïda.

Les mans, la matèria seria la mà i l’essència seria el tacte i la capacitat d’agafar objectes i moure’ls.

La boca, la matèria seria la boca en si, la part del cos; i l’essència seria el gust.

4.Relaciona el concepte d’ànima d’Aristòtil amb el de Plató.

Aristòtil assegura que les ànimes són la part essencial dels cossos naturals, això fa que siguin únics i que tinguin vida.

D’altra banda, Plató afirma que els éssers humans estem formats pel cos (mortal i material) i l’ànima (immortal i immaterial). L’ànima viu en el món de les Idees i quan es queda atrapada dins d’un cos humà, cau al món Sensible on perd el coneixement i viu en la ignorància. L'únic forma de tornar a aconseguir-la es amb la reminiscència i la dialèctica.

La diferència entre els dos filòsofs és la concepció de l’ànima, per Plató és la posseïdora de la saviesa que es queda presonera dins d’un cos material; mentre que Aristòtil la concep com la part essencial per a la vida dels cossos naturals.

TEXT D'ARISTÒTIL

1. Expliqueu les idees principals del text. El tema del text és la teoria de les quatre formes.

S’explica que tots els canvis, modificacions intrínseques dels éssers humans, es deuen a quatre causes extrínseques.

     2. Expliqueu amb les vostres paraules les quatre causes que esmenta el text.

Intrínsiques: ­ Causa material:​ És el que és l’ésser en si mateix, el que és la cosa, (ex. aire, aigua)

Causa de forma: És l’essència de l’ésser, el que el fa únic i el   caracteritza, (ex. nombres)

Extrínseques: Causa eficient: ​Són els canvis que es produeixen el les persones (potències) que modifiques i canvien les persones. (ex: la causa eficient d’un nen es l’home i el d’una taula es el fuster)

Causa final: la finalitat per la qual es produeixen tots els canvis en les persones, fent que tots aquests tinguin un objectiu final determinat, (ex. la causa final d’una taula es menjar en ella)

    3. A què es refereix el text quan diu que “les coses que no son mogudes elles mateixes, no són domini de la física perquè aquestes coses (...) causen el moviment de tot i que romanen elles mateixes immòbils”.

Totes les coses físiques del món són mòbils i tenen una funció determinada en el món. Hi ha un primer motor que és l’encarregat de produir les primeres accions de les coses fent que tot tingui un moviment per tal d’aconseguir una finalitat determinada.

   4. Relaciona el que diu el text amb el concepte de ​teleologia,​partint de la frase en negreta.

“Tres d’elles es redueixen sovint a una sola: perquè l’essència i la finalitat són una mateixa cosa”

Es denomina teleologia (del grec τέλος, fi, i ­logía) a l'estudi dels fins o propòsits, o la doctrina filosòfica de les causes finals. Usos més recents el defineixen simplement com l'atribució d'una finalitat o objectiu a processos concrets.

Es creu segons tres de les causes que l’essència de les coses i la finalitat d’aquestes són la mateixa cosa, així com a la teleologia es creu que la finalitat i la definició de l’element o procés es el mateix. Així doncs, ambdues definicions comparteixen el mateix missatge, que l’essència de un cos o element i el procés per el qual ha de passar aquest, són la mateixa cosa.