La temprança. Sentit de la dita “ser amo de si mateix”
“A mi em sembla que el significat d’aquesta dita és que en un mateix individu, en la seva ànima, hi ha quelcom més bo i quelcom més dolent; sempre que per naturalesa allò bo domina allò dolent, “ser amo de si mateix” indica això, i és un elogi. Però quan per una mala formació o una mala companyia allò bo és dominat per una quantitat superior de mal, i queda rebaixat, tal cosa és menyspreada com un ultratge; el qui és així és titllat d’inferior a si mateix, i d’incontinent.”
- Estructura i tema principal del text.
Primera part: explica el fet de que la nostra ànima esta formada per sentiments bons i dolents.
Segona part: explica que quan la part bona domina a la part dolenta de l’ànima, finalment són amos de nosaltres mateixos.
Tercera part: explica el contrari que la part anterior. El fet que si la part dolenta domina a la bona la persona viu en la ignorància i és menyspreada per la societat.
El tema principal d’aquest text és explicar en que consisteix la temprança i com una persona la posseeix. Si s’aconsegueix que la part bona de l’ànima domini a la dolenta, i ens guiem pel seny i pel càlcul, aconseguirem la temprança dins nostre.
- Relació del text amb la filosofia de Plató.
Primerament tenim la teoria de les idees, on es diu que hi ha dos mons: el món Intel·ligible, real i verdader, i el món Sensible que és una copia de l’anterior, i com a tal és considerat fals i irreal.
En aquest ultim món viuen les persones, les quals estan formades per cos i ànima (dualisme platònic). El cos és la part mortal i canviant; en canvi l’ànima, al provenir del món de les Idees, posseeix la veritat i la raó però al quedar-se atrapada dins d’un cos queda en la ignorància i solament pot recuperar la memòria mitjançant la reminiscència o la dialèctica.
es va quedar atrapada en un cos i
Les ànimes estan formades per tres parts diferents: la part racional (raó i saviesa), la part irascible (guia) i la part concupiscible (desitjos baixos i irracionals). Inicialment, quan l’ànima es troba en el món de les Idees, la part racional i la concupiscible estan en harmonia guiades per la part irascible; però és en el moment en que la part concupiscible domina a les altres dues quant l’ànima es cau al món Sensible i queda atrapada en un cos (mite del carro alat).
Seguidament, al tindre un conjunt de persones unides es van formar les ciutats i Plató va establir uns estaments per tal d’aconseguir una ciutat justa. Primerament, Plató organitza als ciutadans en tres grups (ciutat justa): els dirigents, és a dir, els filòsofs que posseeixen el coneixement i la veritat, i en conseqüència poden governar la ciutat de manera correcta; els guardians, que són les persones que es guien per la temprança i són capaços de controlar els seus desitjos i és guien per les emocions i les passions; i els artesans, que són totes les persones ignorants que es guien per la seva part irracional de l’ànima, i s’encarreguen de la producció i la indústria.
Plató assegura que si cadascuna de les part fa la seva tasca correctament, finalment s’aconseugeix una ciutat en harmonia, per tant, justa i verdadera; cosa que farà que tothom aconsegueixi ser feliç (ètica).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada