ANTROPOLOGÍA PLATÒNICA (Pàgina 80-95) [ Aïda i Ili ]

1. Buidatge de les idees principals de cada apartat.

·        Principisobre la investigació de les parts de l’ànima: una mateixa part no pot sofrir simultàniament afeccions contràries.

Una única cosa téuna harmonia pròpia, que fa que tot dins seu sigui perfecte i precís. Però en el cas de l’ànima, es produeixen contradiccions constantment entre el que podem o no fer, el que volem o no, el que hauríem de fer… per aquest motiu, descobrim, que l’ànima està formada per diverses parts les quals tenen diferents naturaleses. Tot això fa que dins d’un mateix cos hi hagin diverses opcions a escollir, les quals s’oposen les unes amb les altres.

·        Aclariment de la diferència que hi ha entre el desig en si i un desig determinat.

Hi han dos tipus de desitjos: primerament hi ha els desitjos bàsic i purs, els que necessitem per a saciar les nostres necessitats bàsiques per tal de sobreviure, tal com són la set o la fam; i en segon lloc hi han els desitjos carnals i interessats, aquests són els que nosaltres escollim, els quals sempre són coses concretes depenent dels gustos de cadascú.

En definitiva, imaginem-nos que tens molta set i vols una beguda, aquesta pot ser aigua o Coca-Cola, també pot ser un cafè, un té… L’elecció estarà condicionada pels gustos i necessitats de la persona que el demana; ja que si fa fred voldràs escollir una beguda calenta, i al revés, si fa calor una de freda, escolliràs una beguda que t’agradi i s’adeqüi a les teves necessitats del moment, no la primera que et donin. En canvi si has estat un mes en el desert sense aigua, et beuràs el primer que trobis, ja que la necessitat de veure qualsevol cosa serà tant gran que el serà igual el que es.

·        Revelació de dues parts diverses de l’ànima, la racional i la irracional. El concupiscible.

Dins l’ànima hi ha dues parts: la racional i la irracional. La primera (part racional) engloba totes les necessitats bàsiques de les persones, com per exemple la fam. En canvi, en la segona (part irracional) part trobem tots els desitjos materials que et guien a escollir una cosa o una altra, per exemple, escollir entre macarrons o espaguetis, entre peix o carn… tot això estarà condicionat pels gustos de cadascú.

·        Fixació del concupiscible com a tercera part de l’ànima perquè és diferencia també del racional.

En el moment en que la part racional i la part concupiscible entren en desacord, i apareix una indignació cap a un mateix, també apareix la part irascible de l’ànima Aquesta sempre està a favor de la part racional, sempre hi quant no aparegui la concupiscible i es produeixi una discussió entre ambdues; és la part “bona” que està en contradicció amb la part irracional, la que et fa triar quasi sempre l’elecció guiada per les emocions i els sentiments nobles.

·        Aplicació de la correspondència entre les parts de l’ànima i els estaments de la ciutat per explicar la virtut dels individus.

La societat està organitzada a partir de les tres parts de l’ànima, les quals si cadascuna fa la seva funció correcta obtenim una societat justa, i com a conseqüència, els ciutadans també ho són. Cada part té una funció dins la societat i dins l’individu: la funció del govern, els filòsofs, correspon a la part racional ja que són savis, moderats i prudents; els artesans i els súbdits corresponen a la part irracional, apetitiva i desitjosa; i per acabar hi ha la fogositat, que la representen els guardians, la part irascible, els quals tenen valentia, coratge i passions nobles.

·        Precisió conclusiva sobre la justícia ara que s’ha descobert.

Dins la ciutat, s’estableix una justícia. Aquesta afirma que cada home neix amb una naturalesa, i com a conseqüència, si neix sent pescador, només es dedicarà a allò durant tota la seva vida; per permetre que l’individu es dediqui al 100% a la seva feina, assigna a cada part de la seva anima el que veritablement li pertoca perquè cada home tingui un ordre determinat.

Es a dir, cada part de l’ànima té una funció concreta. Si aquesta harmonia de les parts perdura, s’aconsegueix la justícia i el bé i, per lo tant, una ciutat sàvia.

·        Aclariment de la injustícia de l’ànima.

La injustícia consisteix en una revolució de les tres parts de l’anima, les quals es revolten contra la seva naturalesa, ja que cadascuna té una funció determinada, amb les quals obtenim la justícia.

Però la justícia i la injustícia són coses semblants: per fer una obra justa es disposa dels elements de l’ànima amb consonància amb la naturalesa; en canvi, per fer-n’hi una d’injusta, també es disposen els diferents element de l’ànima però aquests van en contra de la seva naturalesa. Tot això provoca que obtinguem la virtut i el vici, respectivament.

·        La justícia és un camí preferible a l’obra malvada. La virtut ofereix una sola figura, i el vici quatre modalitats principals.

Aquells que es desvien del bon camí i de la justícia, poden tornar-hi solament si renuncien als seus vicis.

També es diu que solament hi ha una virtut, la felicitat, ja que, es el màxim bé per a nosaltres; però que també hi han quatre vicis, els quals corrompen a les persones i a la ciutat.

Per a plató l’única forma de govern just és la monarquia i l’aristocràcia; qualsevol altra forma de govern pot corrompre la República.

2. Escollir un fragment (5-10 línies)

Pàgina 86: “Fixació del concupiscible com a tercera part de l’ànima, perquè és diferència també del racional.” (Primer Paràgraf)

·        Idees principals i estructura.

En aquest fragment es parla de les tres parts de l’ànima: la part racional, la part concupiscible i a part irascible. Cada part de l’ànima té una funció diferent les quals, en el moment en que  entren en conflicte la part racional i la irracional, la part irascible es la encarregada d’escollir la millr opció.

·        Conceptes  bàsics (definició segons l’autor).

Part racional: s’hi troba el coneixement i el raonament.

Part irracional (concupiscible): hi han els desitjos baixos i les necessitats físiques.

Part irascible: hi ha les passions nobles: protegir i defensar.

·        Relació del text amb la teoria antropològica i l’ètica de Plató (relaciona el que diu el text amb la teoria, fent esment de les parts concretes del text que donen lloc a aquesta relació).

En relació a la teoria antropològica de Plató, el el moment en que apareix un desig bàsic, entren en acció la part racional, la qual diu el que necessita per sobreviure sense cap altre interès, per exemple la set; i la part irracional, la que es guia pels gustos i vol escollir una cosa determinada i específica, per exemple una beguda calenta com un cafè.
Cada part té una funció determinada: la part racional i la irracional estan controlades per la irascible, que les controla i les equilibra evitant que cap marxi del camí correcte. Però en el moment en que és produeix un conflicte entre la part racional i la irracional, la part irascible es la que decideix quin camí escollir dels dos, el més correcte i just.
En definitiva, si les diferents parts de l’ànima compleixen la seva funció de manera correcta i harmoniosa, s’aconsegueix arribar a la justícia i, per lo tant, obtenim la virtut; però si no ho compleixen i cadascuna es revela contra la seva naturalesa és quant obtenim les obres injustes i, com a conseqüència, els vicis.

El mateix és pot aplicar el les ciutats: cada part que la forma té una funció determinada (els filòsofs són la part racional, la part irascible són els guardians i la part concupiscible són els artesans), si cada part compleix les seves tasques correctament, s’obté una ciutat harmoniosa, i per lo tant, justa. Si finalment s’aconsegueix, s’arriba a l’objectiu principal per la vida de les persones: la Felicitat.