POLITICA DE LOCKE

1.      Llegeix atentament els dos textos. Fes un esquema de les idees principals i del que s’hi descriu.

Text de Locke: Tracta sobre els tres motius principals pels quals s’ha d’establir una societat civil. Aquest motius són, la manca de lleis que dictin el que és bo i el que és dolent; un jutge imparcial encarregat d’aplicar aquestes lleis; i la incapacitat de l’estat natural per a garantir la seguretat i les llibertats individuals.

Text de Hobbes: Tracta de que al tenir un poder comú i il·limitat, els homes ens danyem entre nosaltres per satisfer els propis interessos. Per tal d’eliminar aquests conflictes, la solució de Hobbes és cedir aquest poder comú a un sol home o a una assemblea d’homes, escollida per tots els individus, per tal que els representi i es faci responsable d’ells. A aquest sobirà s’anomena Levithan, i és concebut com un Déu mortal al que s’ha d’obeir, i que està sota la voluntat del Déu immortal, cosa que garanteix la seguretat i la pau.

2.      Investiga sobre el que significa l’estat de naturalesa en la filosofia política de Hobbes i Locke. També des recerca sobre el que s’anomena contracte social.

Locke accepta l’existència d’un estat natural previ a l’estat civil, on hi ha una llei natural que prové de la raó i que ens presenta uns drets i deures per assegurar la llibertat individual.

En l’estat natural, els éssers humans viuen en un règim de llibertat, igualtat i respecte; el treball i les relacions familiars proporcionen la felicitat. Però, aquest estat natural és incapaç de garantir tots els drets individuals. Per això, es construeix una societat amb govern i lleis imparcials, l’estat polític.

Els individus, per tal d’assegurar els seus drets, accepten renunciar a les seves llibertats naturals i es sotmeten a un poder comú, anomenat contracte civil. Aquest contracte obliga no solament als individus a obeir, sinó que també obliga al governant a garantir els drets dels anterior. Aquesta renuncia a exercir la força individual, es basa en que el sobirà ha de respectar el pacte, ja que si no és així, els individus recuperen la seva llibertat per a tornar a l’estat natural o per a construir una nova societat política.

D’altra banda tenim a Hobbes, que concep l’estat natural com un estat de guerra constant entre tots els homes, perquè al ser tots iguals i desitjar el mateix, lluiten entre ells per tal d’aconseguir-ho. Aquest estat natural sense cap restricció legal, es basa en l’egoisme, on s’imposa la força individuals sobre els drets, fent que tothom sigui enemic de tothom.

Però al posseir la raó i al exercir-la, els homes prefereixen garantir la seguretat, tot i que signifiqui cedir part de la llibertat individual, creant així un contracte social que dona el poder a un governant absolut. Aquest es l’encarregat de garantir els drets i les llibertats del col·lectiu, establint lleis. En definitiva, l’estat natura li serveix per a legitimar la monarquia absoluta.

3.      Compara les dues propostes polítiques explicant les característiques de cada estat segons cada autor, i elabora les teves conclusions.

Locke organitza l’estat en diferents poders:

-          El poder constitutiu, que tenen els ciutadans.

-          El poder legislatiu, on són les lleis que estableixen uns límits i unes pautes de conducta.

-          El poder executiu, encarregat de fer respectar i aplicar les lleis a tots els ciutadans, i establir judicis d’igualtat i de justícia.

-          El poder federatiu, encarregat de relacionar-se amb l’estranger.

En definitiva, es defensa un estat representatiu, on les diferents parts de la societat tenen cert poder, i els governants estan al servei dels ciutadans. Si aquests no compleixen els seus deures, la societat té el dret de revocar el pacte i eliminar-lo, o escollir un altre governant. Locke planteja un Estat laic, basat per les decisions civils, establint una llibertat religiosa per evitar que la religió posi en perill la llibertat de la resta dels ciutadans.

Hobbes té una visió totalment contrària a la del filòsof anterior, negant-se  totalment a la separació de poders. Assegura que solament hi ha tres tipus d’estats on el poder del sobirà no es pot dividir: la monarquia, l’aristocràcia i la democràcia. Aquest filòsof concep al sobirà com un Déu mortal, que segueix la voluntat del Déu immortal, això ja et fa veure que estableix un estat amb una religió marcada i única.

En definitiva, les opinions d’aquests dos filòsofs són totalment contraposades, d’una banda tenim a Locke que promou un estat liberal i laic basat en la divisió de poders; i d’altra bada tenim a Hobbes que concep al sobirà com un Déu mortal, que posseeix tot el poder i domina a la societat.

Crec que els dos autors tenen par de raó, defenso les llibertats individuals i els drets que fan possibles la igualtat entre tots els individus, igual que Locke; però també crec que els homes ens guiem per l’egoisme i fem les coses pel propi interès i per aconseguir el que volem, sense tindre en compte als altres, com diu Hobbes. I en la forma d’organitzar l’estat, estic a favor de la divisió de poders perquè així tothom té un lloc en el que pot donar l’opinió i ser escoltat pels altres.

ATENA - JOHN LOCKE

-          LLIBRE 22, CAPITOL VIII (sobre les idees simples)

Locke comença afirmant que tot allò que provoca un efecte en els nostres sentits es capaç de produir una idea simple en la nostra ment. No obstant, s’ha de diferenciar  la idea en si amb les causes que la produeixen. Per aquest motiu, Locke estableix una diferència entre idea i qualitat. La idea és l’objecte immediat que percebem; en canvi la qualitat és el poder que te un objecte de produir algun efecte sobre els nostres sentits. Per exemple: una bola de neu ens produeix la idea de blanc, fred i rodó, aquestes idees s’anomenen qualitats, i ens produeixen sensacions que seguidament es tornen en idees.

Dins les qualitats, es distingeixen les qualitats primàries, aquelles que són inseparables del cos i que no poden alterar-se, com el moviment, la forma, l’extensió...; i les qualitats secundàries que són aquelles que no posseeixen els objectes per si mateixos, sinó que son els poders que ens provoquen sensacions, com el color, el so, el gust...

Al final del capítol, Locke assenyala que les qualitats poden ser de tres classes:

-          Les qualitats primàries, que estan presents en els cossos.

-          Les qualitats secundàries, que són els sensacions que causen en els coses a causa de l’existència de les qualitats primàries.

-          En tercer lloc es torben les potències, que son el poder que un cos produeix sobre un altre i això fa que aquest últim canviï, com per exemple quan el sol desfà el plom.                     

1.       Escull un fragment, transcriu-lo i comental a través de l’esquema següent:

        a.       Idees i estructura

Anomeno idea a tot allò que la ment percep en si mateixa o tot allò que està immediatament present en l’enteniment quan percebem o pensem; i el poder de produir una determinada idea en la ment l’anomeno qualitat de l’objecte on rau aquest poder. I així, la bola de neu que té el poder de produir en nosaltres les idees de blanc, fred i rodó, és a dir, els poders de produir en nosaltres aquestes idees, com a poders presents en la bola de neu, els anomeno qualitats; i aquests poder, com a sensacions o percepcions en l’enteniment, els anomeno idees. I si alguna vegada parlo de les idees com si estiguessin en les coses, cal entendre que em refereixo a les qualitats dels objectes que produeixen en nosaltres aquelles mateixes idees.

                       John Locke, Llibre II, Capítol VIII (Pàg. 192)

              b.      Idea principal del text i estructura.

La idea principal del text és aclarir i diferenciar el concepte d’idea i de qualitat.

Part 1: Explicació del concepte d’idea, i exemplificació.

Part 2: Explicació del concepte de qualitat, i exemplificació.

Part 3: Locke aclareix quan utilitza cadascuna de les paraules anteriors, per evitar que el lector es confongui.

             c.       Conceptes més destacats

Idea: Les idees són els continguts mentals obtinguts a partir de l’experiència.

Qualitat: Qualitats que posseeixen els objectes i que els humans percebem amb els nostres sentits i a través de les reflexions.

Enteniment: coneixements i raonaments que hem obtingut gràcies a les idees.

              d.      Relació del contingut amb la teoria del coneixement de l’autor.

L’empirisme es la base de la filosofia de Locke, en que els homes inicialment tenim la ment en blanc i anem obtenint idees i coneixement a partir de l’experiència.

Aquesta experiència consisteix en captar les qualitats del món extern mitjançant els sentits i la percepció interna, en la que a partir de reflexions arribem a dubtes, records i coneixement.

A partir d’aquests dos mètodes obtenim idees simples, que n’hi ha de dos tipus: amb la percepció sensible del món exterior obtenim idees primàries, com el gust, l’olor, el tacte...; i amb la percepció interna obtenim idees secundàries, pertanyents únicament a l’objecte, i no es poden canviar com el pes, la solidesa, el moviment... les quals són úniques i determinen l’objecte, els fets i ordenen el món.

Seguidament, gràcies a la unió de diverses idees simples obtenim idees complexes que n’hi ha de tres tipus:

     -          Idees de substància: No apareixen en la percepció, però suposem que existeixen. Ens serveixen com a suport de la realitat sensible, mitjançant l’agrupació de diferents qualitats obtingudes de l’experiència.

     -          Idees de mode: com se’ns presenta l’objecte, el lloc que ocupa i la relació d’aquest amb els altres objectes.

     -          Idees de relació: encarregades d’ordenar i entendre el món a partir de l’ordenació de fets.

Però, aquestes idees complexes solament existeixen en la consciència individual, això fa que l’objecte que creiem conèixer no sigui l’objecte en si, sinó la idea que nosaltres mateixos hem creat d’ell.

En definitiva, l’experiència es el límit del nostre coneixement, i, segons Locke, és la ciència l’encarregada d’estudiar i descobrir la veritat.