ANTROPOLOGIA I ÈTICA PLATÒNICA (Nerea, Stefany, Aïda, Mireia i Marta)

1.     DUALITAT ENTRE L’ÀNIMA I EL COS HUMÀ

Plató diu que l’èsser humà és una dualitat, format pel cos material i per l’ànima. El cos en aquesta concepció està infravalorada respecte de l’ànima, està considerat la materialitat de l’ésser humà, el qual viu en el Món Sensible i és mutable i mortal.

L’ànima, en canvi, és la part racional, pre-existent al cos, immortal, procedent del Món de les Idees. Defineix com és cadascú  i li permet conèixer la realitat. Però, al ser presonera del cos, l’ànima oblida tot allò que ja sabia i, a través del diàleg (la dialèctica), pot recordar tot allò que havia oblidat (reminiscència).

Per això, des del punt de vista de Plató, el saber es recordar, ja que segons ell, el coneixement no s’aprèn si no que és recorda, ja que ja està dins de l’ànima.

2.     TRIPARTICIÓ DE L’ÀNIMA

L'home està compost de cos i ànima. L'ànima posseeix una naturalesa tripartida.

Plató argumenta que ha d'haver un primer element en l'ànima de l'ésser humà que li mana fer algo i un segon element que li ho prohibeix: el primer element és la part irracional i apetitiva de l'ànima (l'ànima concupiscible), que inclou tots els desitjos físics; com la fam, la set i el desig sexual, i també les passions negatives, com l'egoisme, l'odi o la luxúria.

El segon element és la part racional de l'ànima (l'ànima racional, subjecte del raonament).

L'existència d'un tercer element en l'ànima es prova per un altre tipus de casos de conflicte mental: aquells en què una persona se sent indignada amb ella mateixa. Per exemple, quan una persona decideix suicidar-se està desitjant fer-ho,però sorgeix un conflicte moral ja que sap que no està bé allò que està predisposat a fer. Plató manté que, en aquest cas, el que entra en conflicte amb l'ànima concupiscible no és la raó, sinó un tercer element: l'ànim, la voluntat (l'ànima irascible), en general, del costat de la raó en cas de conflicte intern.

L'ànima és, doncs, triple: racional, irascible i concupiscible.

Parts de l’ànima	Facultat/ Funció	Localització corporal	Virtut
Concupiscible	Desitjos baixos i necessitats físiques.	Sota el ventre	Temprança (sophrosine)
Racional	Raonament. Conèixer i dirigir	Cap	Prudència i saviesa (sophía)
Irascible	Passions nobles. Protegir i defensar	Pit	Fortalesa i valor (Andreía)

3.     EL MITE DEL CARRO ALAT

En aquest mite, Plató intenta explicar com està formada l’ànima dels humans comparant-la amb un carro alat estirat per dos cavalls alats i controlat per un auriga. Aquest últim és l’encarregat de guiar el carro al seu destí i per aconseguir-ho a de dominar als dos cavalls. Els cavalls, en el cas dels déus sempre són bons i de bona raça; en canvi, en els humans estan barrejats, és a dir, n’hi ha de bons i de dolents; i per acabar hi ha l’auriga, que condueix el carro. Per aquest motiu, el carro està tirat per un cavall bo que simbolitza la voluntat i la raó, i per un altre que és dolent i es guia pels desitjos i la luxúria.

Mentre l’auriga mantingui controlats als cavalls tindrà el control del carro, i aquest continuarà en el Món de les Idees; però si el cavall dolent aconsegueix tindre més força, el carro caurà al Món Sensible on es quedara atrapat dins d’un cos material.

Plató compara el mite del carro alat amb la teoria de l’ànima. Les comparacions principals entre aquests dos són les següents:  un dels cavalls és dolent, és refereix a l’ànima concupcible, on es troben els desitjos bàsics i els plaers primaris; d’altra banda, el cavall bo és l’ànima irascible, on es troba el valor i el coratge, en definitiva, les passions nobles; i, per acabar, el conductor del carro (l’auriga) correspon a l’ànima racional, la part conscient de l’ànima, on és troba la intel·ligència i la raó.

En definitiva, en el carro hi ha dos cavalls que estiren cap a direccions diferents ja que cadascú vol coses contràries, però és l’auriga (la raó) la que finalment el guia, i decideix la direcció que s’ha de prendre, fent-nos veure que per a l’autor, la raó ha de ser la guia de la nostra vida.

D’altra banda, en la teoria de les idees de Plató, l’ànima és l’instrument principal per al qual s’aconsegueix arribar a les Idees. En relació al mite, primer els cavalls tenen ales, aquest és quan les ànimes és troben en el món Intel·ligible i són conscients de la raó i de les Idees; però en el moment que l’ànima es queda atrapada dins d’un cos humà i material, passa a trobar-se en el Món Sensible on viu en la ignorància, i és el moment en que els cavalls perden les ales.

Les idees al no ser matèria, no poden ser conegudes des de la matèria sensible (cos humà), per aquest motiu ha de rememorar els seus records que es troben dins l’ànima i practicar la dialèctica per aconseguir arribar a les Idees i al coneixement.

4.     RELACIÓ DE LES PARTS DE L’ÀNIMA AMB LES VIRTUTS I LA JUSTÍCIA

Plató diu que l’ànima es divideix en tres parts: Irracional, irascible i racional.

Parts de l'ànima	Funció	Funció Social	Virtuts
Racional	Desig de coneixement	Dirigent: filòsofs	Prudència o saviesa, valentia i moderació
Irascible	Emocions i passions	Guardians	Moderació i valentia
Irracional (apetitiva)	Desitjos del cos	Artesans	Moderació i valentia
Harmonia: Persona Justa	-	Societat Justa	Justícia

Tal i com se'ns explica al quadre, les diferents parts de l’ànima tenen unes virtuts: la part racional et dona el desig de coneixement i es on es troba la prudència, la valentia i la moderació, és atribuïda únicament als filòsofs; en la part irascible es troba la moderació i la valentia, les quals són guiades per les emocions i les passions, aquesta s’atribueix als guardians; i en última part, la irracional, es troben els desitjos carnals, i la única virtut és la moderació, i s’atribueix als artesans. Peró Plató també cita que hi ha una harmonia, que es bàsicament la justícia que és present en les persones justes i es atribuïda a una societat justa, evidentment.

5.     FINALITAT DE L’ÈTICA

La teoria ètica de Plató defensa que la virtut és coneixement i que pot ser après. Aquesta doctrina ha d'entendre's a partir de la seva teoria de les idees. La idea última per a Plató és la idea de Déu, i el coneixement d'aquesta idea és la guia en el moment d'adoptar una decisió moral.

Plató mantenia que conèixer a Déu és fer el bé. La conseqüència d'això és que aquell que es comporta de forma immoral ho fa des de la ignorància. Aquesta conclusió es deriva de la certesa de Plató que una persona virtuosa és realment feliç i com els individus sempre desitgen la seva pròpia felicitat, sempre anhelen fer allò que és moral, és a dir, totes les coses sensibles van succeint i no hi ha una ciència sobre d'elles.

Per a Plató hi han dos grans ideals de vida: viure per al plaer o viure per els ideals morals (viure seguint els ideals morals). Per a Plató aquests ideals morals són absoluts, i no varien en funció del lloc o de la societat.

Per a dur a terme una vida seguint els ideal morals, s'ha de realitzar conjuntament amb totes les persones de la polis, però la base imprescindible del bé moral és l'ànima de cada un.

L’ètica es divideix en dos parts. La primera és la teoria de les idees que es basa en l’existència de valors morals i principalment la idea del bé. I la segona part consisteix en la capacitat humana per a entendre aquests valors i respectar-los.

La finalitat de l’ètica és obtenir la felicitat.